Descobreix alguns dels personatges il·lustres nascuts a Massanes.
-
Francesc Regàs i Carbonell (s. XVII-XVIII)
Ciutadà honrat de Barcelona el 1707
-
Tomàs Regàs i Carbonell (s. XVII-XVIII)
Canonge de la Seu de Girona
-
Francesc Regàs i Lligada (1702-1780)
Canonge de la Seu de Girona
-
Josep Regàs i Lligada (1704-1780)
Ciutadà honrat de Barcelona el 1738
-
Climent Regàs d’Alrà (1736-1817)
Magistrat.
Ciutadà honrat de Barcelona.
-
Narcís Vilaseca i Ramilans (1864-1929)
Polític i diputat provincial
-
Serafí Mongé i Malràs (1869-1947): Alcalde de Massanes
Serafí Mongé i Malràs va néixer a can Malràs l’any 1869, fill de Vicenç Mongé i Cama, de can Saraia, alcalde de Massanes de 1885 a 1890, i de Margarida Malràs i Serra, pubilla de can Malràs. Es casà amb Maria Ferrer i Ametller, de cal Ferrer Pagès, i van tenir 9 fills que van arribar a adults, nascuts entre 1896 i 1916 (Joaquima, Pilar, Josep, Marià, Dolors, Eugeni, Lluís, Emili i Vicenç). La seva germana, Teresa Mongé i Malràs (1872-1953) es casà amb el mestre d’obres hostalriquenc Marià Piguillem i Mascorda, constructor del casal de Mas Quadres, que es reunia sovint amb l’arquitecte Puig i Cadafalch i el Baró per fer el seguiment de les obres.Sense ser un gran hisendat, Serafí Mongé formava part del grup de propietaris que vivien folgadament. A més de la masia de can Malràs, era propietari també de la casa número 1 del carrer únic de la vila i de la masia can Freixes, al barri del Rieral.
Des de ben jove ocupà diversos càrrecs en la política municipal: va ser regidor dels alcaldes Joan Ferrer i Massaguer (1897-1902), que era el seu sogre, i de Narcís Vilaseca i Ramilans (1902-1905). D’ençà del 1905 i fins el 1912 va ser alcalde i després, des de l’any 1913, va ser nomenat dipositari dels fons municipals, amb l’alcalde Josep Vilaseca i Tarrés.
També havia estat President de la Sociedad de Socorros Mutuos de Massanas, La Massanense, coneguda com la Germandat, en els períodes de 1902-1905 i 1908-1910.
El 1925 traslladà la seva residència a Badalona i després a Barcelona, on es dedicà al món dels negocis, en col·laboració amb algun dels seus fills.
L’any 1926 vengué a l’ajuntament la casa dels carrer Major número 1, per tal que s’hi ubiqués únicament l’escola, per un import de 10.000 pessetes a pagar en 4 anys. De fet, des del 1906 ja l’havia llogat per a aquest ús i també com a seu de l’ajuntament. Encara avui a la barana del balcó d’aquestes dependències annexes hi figuren les inicials –SM– i per això l’edifici s’ha batejat amb el seu nom.
Serafí Mongé i Malràs traspassà al seu domicili del carrer Ausiàs March 112, de Barcelona, el dia 25 de desembre 1947. Tenia 78 anys d’edat.
Biografia escrita per Ramon Reyero i Pla
-
Emili (1911-1999) i Lluís Mongé i Ferrer (1910-1978)
Inventors del patí de vela.
L’any 1942 els germans Mongé, que es dedicaven a la importació de fusta, socis del Club Natació Badalona, dissenyen les formes dels bucs actuals del patí de vela, els dos iguals però amb diferències notables entre proa i popa per a evitar la deriva.
Aquest disseny s’escull a partir d’una regata que se celebra a Vilanova i la Geltrú a l’agost del 1942, on el seu disseny es va mostrar tan superior que es va adoptar com a base per definir un model unificat de patí, el qual és vigent fins a data d’avui.
(Fons Horro, Vilanova i la Geltrú 1942)
(Informació i foto extretes del web del Club de Mar Vilanova)
-
Lluís Duran i Massaguer (1922-1999): Músic i compositor
Lluís Duran i Massaguer va néixer el 4 de març de 1922 a Massanes. Fill d’Enric i Concepció, els hostalers del poble. A l’hostal dels seus pares, que comptava amb sala de ball, va ser on Lluís Duran va començar a interessar-se per la música.
S’inicià de ben petit amb les classes de música, primer a Massanes amb la mestra del poble i més tard amb Benet Frigola, a Hostalric. Ja amb 11 anys va fer classes amb diferents músics de Girona (amb Francesc Civil) i Barcelona (amb els mestres Joaquim Zamacois i Guillem Garganta).
Tot i la seva gran dedicació va haver de treballar fora del sector artístic. Als 17 anys va començar a treballar a la RENFE tot alternant-ho amb les actuacions amb diferents conjunts com Siboney. L’any 1949 va incorporar-se a l’orquestra Ferrer de Girona i, més tard, a la Gran Orquesta Pizarro.
L’any 1965 va acomiadar-se de la seva carrera com a intèrpret però va continuar component. Durant tota la seva carrera, i una vegada jubilat, va escriure un centenar llarg de sardanes.
L’any 1986 va ser proclamat fill predilecte de Massanes, poble a qui li va dedicar diverses peces com Records de Massanes (1985). L’any 1996 li va ser dedicat un carrer al barri Tià Camps de Massanes. L’any 1998 va fer una donació del seu llegat musical al poble.
El dia 21 d’agost de 1999 va morir.
Foto cc: Ajuntament de Girona. CRDI (El Punt Avui)
