En aquest apartat us presentem alguns dels llocs d’interès històric i cultural del nostre municipi.
EDIFICIS RELIGIOSOS
Església de Sant Esteve
Situada a l’extrem de ponent del nucli urbà, s’hi accedeix a través de la plaça de Catalunya.
En un inici construcció d’una sola nau rectangular i un absis semicircular, més tard s’hi van afegir les capelles laterals, la sagristia i el campanar. L’edifici actual respon a l’obra del segle XVII. L’absis, però, és romànic i està realitzat en carreus i ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes. La coberta interior de la nau és de volta de canó. A la façana principal hi ha la porta, quadrangular amb els brancals i la llinda de pedra, coronada amb una fornícula. A sobre, hi ha una finestra que segueix la mateixa estructura de la porta. El campanar és una torre quadrangular amb finestres allargades d’arc de mig punt a cada cara, rematat per una balustrada.
Originàriament d’estil romànic malgrat que actualment només en resta l’absis (segle XI), l’església de Sant Esteve en un principi pertanyia al monestir de Sant Cugat del Vallés i, després, al monestir de Sant Salvador de Breda.
L’any 1740 va ser reformada per complet i els murs romànics van ser arrebossats. L’any 1808 va ser destruïda per l’exèrcit francès durant la invasió. No va ser fins després de la Guerra Civil, l’any 1939, que va ser reconstruïda. El cementiri, que estava just davant l’edifici, va ser traslladat pocs anys després. L’any 1978 un privat va comprar la rectoria, refent la casa i la part exterior de l’absis, deixant-lo amb la seva aparença originària.
Absis romànic
És l’únic que resta del temple romànic originari, del segle XI. Fet amb carreus col·locats en filades. Està ornamentat amb arcuacions i lesenes de tipus llombard, i un fris en dents de serra, molt desgastat. No és visible des del carrer. Només es pot observar des del pati de l’antiga rectoria, ara esdevinguda habitatge privat.
Rectoria vella
Situada a la plaça de Catalunya, compta amb una paret mitgera adossada a l’absis de l’església parroquial de Sant Esteve.
Edifici de planta irregular, format per diversos cossos que amplien l’estructura original. En una de les llindes s’hi pot intuir una data que situa la construcció de l’edifici al segle XVII. Al llarg del temps ha estat ampliada i l’any 1977 el Bisbat de Girona la va vendre, fet que la va convertir en una casa particular.
Sota la casa s’hi conserva una mina.
Ermita de Sant Roc
Situada dalt d’un turó just a l’entrada de Massanes.
Edifici d’una sola nau de planta rectangular, capçada al davant per un absis semicircular amb coberta en volta de canó (segle XV). La teulada és en teula àrab amb ràfec simple. A la dreta hi trobem una petita capella adossada.
Compta amb un campanar d’espadanya. La façana està realitzada en maçoneria, amb parts toscament arrebossades.
A la façana principal s’hi troba la porta, abans amb arc de mig punt i dovelles, però que va ser reconvertida en una porta amb arc pla. A la part dreta té una petita finestra en arc pla i amb una reixa. A la part superior, una obertura en forma d’ull de bou, protegida també per una reixa. La resta d’obertures són rectangulars amb ampit, llinda i brancals de pedra.
La construcció va ser autoritzada pel bisbat de Girona l’any 1569 per construir una capella dedicada a Sant Roc, Sant Jaume i Sant Sebastià, els tres sants advocats contra la pesta. La petició va ser presentada pels representants del Comú (Antoni Marquès, Antic Pasqual i Gabriel Piferrer).
L’any 1600 es va obtenir el permís per beneir una campana. Des del s. XVII, a Sant Roc hi vivia de manera permanent un ermità que tenia cura de l’edifici. A mitjans del segle XVIII consta que tenia dos altars, el de Sant Roc i el de la Mare de Déu dels Dolors.
L’ermita de Sant Roc ha estat restaurada diverses vegades al llarg de la història, primer durant la Guerra del Francès i més tard durant la Guerra Civil. En tots dos casos els massanencs van restaurar-la.
Des del 1977, cada 11 de setembre s’hi celebrava una arrossada popular.
Església de Sant Josep Obrer
Església situada al barri de l’Empalme. El seu arquitecte va ser Josep Vallosera.
De planta rectangular amb un porxo rectangular a la façana principal. El cos principal té una coberta a doble vessant i en teula àrab i el porxo una coberta a quatre vessants. El porxo és amb arcades de mig punt, com la porta d’entrada. Aquesta està acompanyada de finestres d’estil romànic. A la part superior de l’església hi ha un ull de bou amb vitralls i un campanar d’espadanya.
La construcció d’aquesta església va ser un projecte del Sr. Vilaseca, però va morir durant la guerra sense veure-la construïda. Finalment, va ser l’any 1960 que l’església obria les portes. La família Vilaseca va encarregar-se de comprar les imatges i el veïnat tot el mobiliari.
Aquesta església va ser construïda per als habitants del poblat ferroviari. L’1 de maig, Dia Internacional del Treball, les famílies de la zona celebraven missa a la capella de Sant Josep Obrer perquè els fills rebessin la Primera Comunió.
FORNS
Durant el segle XIX i principis de segle XX Massanes tenia en funcionament diversos forns de rajols com el Forn d’en Soler (Rajoleria de Dalt), Mas Martí (Rajoleria de Baix), Forn d’en Marquès, Can Torreies i el Forn del Rieral. Aquests subministraven teules i rajols als constructors de la comarca.
Forn de Cal Ferrer
Antic forn de rajols.
Al forn hi ha escrit un any, el 1860: aquest és un any important en la història de Massanes. La parròquia de Massanes formava part del districte municipal de Sant Feliu de Buixalleu, juntament amb les parròquies de Grions i Gaserans. A partir de l’1 de gener de 1860, Massanes pot separar-se de Sant Feliu de Buixalleu i formar un ajuntament propi. Aquest any la població de Massanes arriba al seu punt culminant, amb 1005 habitants.
Forn d’en Soler
Antic forn de rajols situat a prop de Can Gabriel.
Es troba en una estructura de planta baixa amb coberta de teula àrab a dos vessants desiguals. Fa poc temps va ser ampliat. Té dues obertures en arc pla, una molt petita i una porta de garatge, amb llinda i brancals de maó vist. L’edificació està feta amb maons arrebossats.
Durant la Guerra Civil el forn va mantenir-se en funcionament.
Forn de Can Thos
Antic forn de rajols situat al barri del Rieral.
El forn va ser construït aprofitant el pendent del terreny al qual està adossat. Actualment, es conserven les dues boques del forn, amb els arcs escarsers fets de dues fileres de maons disposats en sardinell. Les cambres de cocció estan plenes de terra. La part superior del forn va ensorrar-se.
MASIES
Can Fonolleda
Masia aïllada al barri Cambrerol. L’edifici principal consta de planta baixa i pis, està cobert per una teulada a doble vessant amb el ràfec simple. A la part posterior s’hi va construir un nou cos d’habitatges durant el segle XIX.
A la façana de l’edifici principal s’hi troba la porta d’entrada en arc rebaixat format per dovelles i carreus als brancals. També hi ha dues finestres en arc pla protegides per reixes de ferro forjat. Al pis hi destaca l’obertura central i els brancals i l’ampit de pedra. A banda i banda, finestres, una en arc pla i l’altra en arc deprimit còncau. Les finestres estan protegides per una reixa de ferro forjat.
En el sector ampliat el segle XIX hi trobem una porta d’entrada en arc rebaixat, format per maons disposats en sardinell. Es troba flanquejada per dues finestres coronades per un semi-con i també protegides per una reixa de ferro forjat.
També es conserva l’edifici que hauria estat utilitzat com a pallissa.
Pels elements conservats fins als nostres dies es dedueix que la masia data del segle XVI. Va ser l’Esteve Casas l’any 1872 que restaurà la masia i amplià la part posterior.
Can Tos
Masia aïllada situada al barri del Rieral. La casa primitiva es troba a la part central, edifici de planta quadrada i coberta a dos vessants amb teula àrab. Consta de planta baixa i pis.
La porta principal és adovellada i en arc de mig punt, les finestres quadrangulars amb llinda, brancals i ampit de pedra. De les finestres en destaca la central del primer pis, té una llinda amb un arc conopial gravat. Als costats hi ha cadenes de carreus de pedra, la façana està treballada amb maçoneria i està arrebossada i pintada.
L’any 1855 és possible que s’ampliés l’habitatge per la part dreta, amb una edificació amb coberta. Només és destacable la finestra quadrangular amb llinda, brancals i ampit de pedra.
La masia està documentada des de l’any 1200, també es coneixen documents de l’any 1500 i 1855.
La seva estructura actual és deguda a una reforma feta entre els segles XVI i XVII, tot i que hi ha afegits posteriors. A principis del segle XX es va construir al costat un nou edifici destinat a masoveria. L’any 1940 s’hi va fer una reforma interior.
Antigament, comptava amb dos forns de rajoles i dues fonts.
Can Ramilans
Masia aïllada situada als afores. L’edifici és de planta rectangular, està adossada a la masoveria. Consta de planta baixa, pis i està coronada per un àtic.
A la planta baixa hi ha dues portes-balcó amb un arc carpanell molt rebaixat, envoltades per una falsa llinda i brancals de guix, on hi ha unes obertures amb reixes de ferro forjat.
Al pis superior, a sobre de la porta d’entrada hi ha un balcó amb barana de ferro. La porta és quadrangular, envoltada per una falsa llinda i brancals. Aquest pis dona a la terrassa, amb arcades i barana de fang.
Tota la façana està arrebossada i emblanquinada.
Can Ramilans compta amb una petita ermita, de planta rectangular i teulada a dues vessants. La porta principal és lateral, de forma quadrangular i decorada amb guix.
L’any 1864 va néixer en aquesta casa el polític Narcís Vilaseca i Ramilans.
L’EMPALME
Les obres de la via del ferrocarril van començar el 1859. Va ser el mes d’agost de 1860 que una locomotora va fer el primer recorregut fins a l’Empalmeta, tot i que no va ser fins un any més tard que s’inaugurava el trajecte. L’estació definitiva va ser l’Empalme, anomenada així per ser l’encreuament amb la línia marina.
El barri de l’Empalme va néixer a causa de la construcció del ferrocarril a mitjans del segle XIX, però durant la segona dècada del segle XX va experimentar una gran crescuda. És per això que aquest barri va comptar molt temps amb hostal, església, escola i, fins i tot, la seva pròpia Festa Major. La importància de l’estació va anar decreixent i el poblat ferroviari va anar perdent vilatans.
Cases de l’Empalme
Conjunt de cases situades al barri de l’Empalme, al costat de l’església de Sant Josep Obrer.
Les cases són de planta baixa, coronades per un frontó ondulant. A la façana principal, una porta d’entrada a la part central, i una finestra allargada a banda i banda, amb una reixa de ferro forjat. Totes les obertures són en arc pla. De sobre hi sobresurt una cornisa de color granat, les façanes són arrebossades i pintades de color groc.
Can Privat de l’Empalme
Situat al barri de l’Empalme, al costat de la via del tren. Va ser construït el 1880, al mateix moment que l’estació de ferrocarril.
Edifici, de planta baixa i pis, cobert en part per un terrat i en part per una teulada a doble vessant desaiguada al terrat i a la façana posterior. L’edifici compta amb decoracions amb motius florals.
Impulsat per Narcís Vilaseca, de Can Ramilans, per tal que el barri de l’Empalme comptés amb una zona d’esbarjo i de comerç. L’any 1902 va ser reformat.
La família Llach de Salt va ser l’encarregada de regentar el local fins a l’any 1924, que va passar a ser del senyor Privat, que li donà nom a l’edifici.
BARONIA DE QUADRAS
Castell-Palau de Quadras
Edifici situat prop de la carretera que porta al nucli de Massanes.
Edifici de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i una torre quadrada, amb merlets a cada cantonada. La coberta és en teula àrab i tota la construcció és de carreus molt ben treballats.
A la planta baixa hi trobem un portal adovellat de mig punt, amb l’escut familiar a la clau. Les finestres són quadrangulars amb llinda, brancals i ampit de pedra. A la planta principal les finestres són geminades i trevolades, mentre que a les torres són d’arc conopial. A la planta superior hi ha una galeria amb les finestres d’arc rebaixat separades per columnes.
Des de l’entrada principal s’accedeix al pati, que va ser cobert posteriorment, i que es troba envoltat per una galeria. A l’interior hi destaca el menjador, que rep la llum natural gràcies a una galeria amb vidrieres, decorat amb un arrambador de rajola en el que hi ha un rentamans amb un Sant Jordi.
A la part posterior hi ha una capella neogòtica dedicada al Sagrat Cor. De planta rectangular, i amb un absis pentagonal. El portal és de mig punt i dona al pati central del Mas de Quadras. Destaquen els vitralls que hi ha a les obertures ogivals de l’absis.
Manuel Quadras i Feliu, industrial de Vic, va obtenir el títol de baró l’any 1900, convertint-se així en el primer Baró de Quadras. Va ser aquell mateix any que va demanar a l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch la construcció del Castell-Palau.
Masoveria
Masoveria situada als afores del nucli urbà de Massanes, en el barri Cambrerol.
L’edifici, de planta baixa i pis, està cobert per una teulada a doble vessant, desaiguada als laterals amb el ràfec simple. A la façana principal hi ha la porta d’entrada en arc de mig punt, format per dovelles de pedra i brancals de carreus de pedra. Al costat esquerre de la porta principal hi trobem una altra porta en arc rebaixat, al costat dret hi trobem una finestra protegida per una reixa de ferro forjat.
Al pis de dalt hi ha tres finestres, situades en el mateix eix que les obertures de la planta baixa. La central té arc conopial amb arquets, i decoracions a les impostes (rostres, animals, un sol…) i també un sol en un dels carreus dels brancals. La finestra de l’esquerra té un arc conopial amb arquets, les impostes també estan decorades (elements geomètrics). La finestra de la dreta en arc conopial esculpit. Totes les finestres tenen ampit de pedra. Els murs són de maçoneria, la façana està arrebossada i els carreus de la cadena cantonera són visibles.
Pels elements arquitectònics conservats la masia pot ser datada al segle XVI, tot i que es té constància del mas des del segle XII i l’edifici actual presenta finestres gòtiques.
El 1902, Puig i Cadafalch, va construir un nou mas Quadras i aquest edifici va funcionar com a masoveria. L’edifici és propietat de Maria Juana de Quadras i de Camps, de la baronia de Quadras.
